Logo

Fotografia: “Rosella en un bassó”, per E. Sempere. Bocairent, 2012.

“Podria semblar que l’objectiu de la instantània és representar el contrast d’una rosella abandonada capriciosa o descuradament en una bassó d’una sèquia de rec, o bé meravellar-se en comprovar com una cosa tan fràgil és capaç de surar damunt l’aigua sense afonar-se, i també, com no, recrear-se amb l’ampla paleta de colors saturats que ens ofereix la natura, si sabem contemplar-la.

Però n’hi ha més, perquè la imatge està inspirada en l’obra d’Escher, artista holandès expert en creacions impossibles o representacions de diferents nivells en un únic pla. En el nostre cas la rosella està en el primer pla, així com el verd de l’herba que emergeix del fons del bassó, algunes petites fulles que l’envolten, i la superfície de l’aigua. L’aigua està, però no la veiem, la intuïm perquè sobre la seua superfície es reflecteixen dos nivells més, les branques negres d’un arbre veí, que està entre el cel i la superfície de la terra, i el cel representat per taques blaves, del cel blau i pur, i finalment taques blanques, que representen els núvols. Tot forma una única imatge en la nostra vista i en el nostre cervell, però el conjunt és una barreja d’objectes i reflexos situats en diferents nivells. Així són les nostres percepcions, i per això resulta de vegades tan difícil posar-se d’acord sobre què estem parlant, sobre quina és la realitat. Perquè al capdavall la realitat és només una construcció subjectiva”.

“Pudiera parecer que el objetivo de la instantánea fuese representar el contraste de una amapola abandonada de forma deliberada o descuidada en un estanque de una acequia de riego, o quizás maravillarse al comprobar cómo algo tan frágil es capaz de flotar encima del agua sin hundirse, o quizás también, como no, recrearse con la amplia paleta de colores saturados que nos puede ofrecer la naturaleza, siempre que estemos dispuestos a contemplarla.

Pero hay algo más, porque la imagen está inspirada en la obra de Escher, artista holandés, experto en creaciones imposibles o representaciones de diferentes niveles en un mismo plano. En nuestro caso, la amapola está en el primer plano, así como el verde de la hierba que emerge del fondo del estanque, algunas pequeñas hojas cercanas, y la superficie del agua.  El agua está, pero no la podemos ver, solo la intuimos, porque sobre su superficie se reflejan dos niveles más, la ramas negras de un árbol cercano, situado entre el cielo y la superficie de la tierra, y el cielo representado por unas manchas azules, del puro cielo azul, y finalmente manchas blancas, que representan las nubes. Todo  forma una única imagen en nuestra vista y en nuestro cerebro, pero el conjunto es una mezcla de objetos y de reflejos sitiados en diferentes niveles. Así son nuestras percepciones, y por eso resulta en ocasiones tan difícil ponerse de acuerdo sobre qué estamos hablando, sobre cuál es la realidad. Porque en definitiva, la realidad no es más que una construcción subjetiva”.

Imatge sota llicència Creative Commons Atribución – No Comercial – Sin Derivadas 3.0.