Resultats pràctics sobre la disponibilitat de receptes oficials com a resultat de les instrucions per a l’aplicació del Reial Decret 16/2012 en matèria de prestacions farmacèutiques:
1. Totes les receptes s’hauran de fer per ordinador
2. Tots els metges prescriptors del sistema públic hauran de prescriure sempre en recepta oficial i en format informatitzat
3. Es generaran problemes en l’atenció domiciliària
Ens agraden o no les qüestions de fons o de forma del RD, el que totes les receptes es generen en format informatitzat serà l’única manera de que l’actual sistema d’informació adjudique a cada pacient, i ho faça constar en cada recepta, el Règim d’Assistència Farmacèutica (RAF) que li pertoque segons el seu nivell de renta o situació laboral. El RAF consta de dos elements, el TSI (codi de classificació de la tarjeta sanitària individual) i el TAM (tope d’aportació màxima).
En conseqüència, les receptes que es facen a mà no portaràn adjudicat el RAF, i obligarà a que el pacient pague en l’oficina de farmàcia el mínim corresponent (10% en pensionistes i 40% en assegurats actius), i després sol·licitar la devolució de la diferència en cas de que l’aportació no es corresponga al seu RAF. En els pesionistes, la devolució es farà via el número de compte bancari on tinga domiciliada la pensió, i en el cas dels desocupats sense prestació o altres situacions particulars, reomplint el corresponent formulari i presentant-lo on corresponga.
Es previsible que aquesta complicació retarde la retirada de la medicació fins que el pacient aconsegueixca les receptes en format electrònic, evidentment acudint al seu metge d’APS, al metge d’atenció continuada, i en el seu cas, menys probablement, al metge de l’àmbit hospitalari origen de la prescripció (urgències, alta hospitalària, consultes externes). També és possible que el pacient retire les medicines de l’oficina de farmàcia sense lliurar la recepta manual, quedant a deure en la farmàcia l’import íntegre de la medicació o bé abonant íntegrament el seu cost, i recuperant la diferència que li corresponga acord al seu RAF, tot a condició de que aconsegueixca la recepta informatitzada. Tal vegada, els mateixos pacients es converteixquen en agents de canvi i pressionen els metges origen de cada prescripció per a obtenir directament la recepta en format electrònic i així evitar recorre el perniciós circuit: hospital-farmàcia-centre salut–farmàcia…
Ara bé, del mateix mode que ha succeït tradicionalment amb les prescripcions de l’àmbit especialitzat, la norma no garanteix el seu compliment i avui en dia encara hi ha col·legues especialistes que en el sistema públic segueixen prescrivint sense lliurar cap tipus de recepta oficial, de vegades per manca d’interès, de vegades per problemes informàtics encara no resolts.
Qüestió apart serà l’atenció domiciliària, en que s’acabarà per indicar-li a algun familiar del pacient que passe pel centre de salut a recollir les receptes en format electrònic. En els centres de salut més grans, amb al menys dos metges en actiu, aquestes receptes les signarà previsiblement un metge diferent a qui ha realitzat l’atenció domiciliària, sobretot durant el temps de l’atenció continuada. Els centres de salut s’hauran d’organitzar per tal de resoldre aquesta situació i evitar perjudicar als pacient en uns tràmits que haurien de ser-los innecessaris. Més complicada serà l’atenció domiciliària durant l’atenció continuada en les zones de salut amb molta dispersió geogràfica.
En definitiva, i sense entrar en consideracions sobre si és ètic, just o pertinent que els pensionistes paguen una part de la medicació, o de si el sistema de reemborsament dissenyat poguera tindre efectes perniciosos al dissuadir a alguns pacients de sol·licitar assistència sanitària, a efectes pràctics, l’aplicació del RD pot portar a una situació de sobrecàrrega i/o col·lapse temporal de l’APS si els metges prescriptors del sistema sanitari públic no acaten sistemàticament l’actual directriu de prescriure sempre en format electrònic i sense excepcions (al marge de l’esmentada atenció domiciliària).
En conseqüència, des del Grup del Medicament fem una crida als metges d’APS per tal de facilitar al màxim l’aplicació del RD tractant de no perjudicar els pacients, però sense acceptar suplir les deficiències en matèria de prescripció electrònica de l’àmbit especialitzat del sistema públic, i propugnem: NO PASSAR RECEPTES EN FOMAT MANUAL PROCEDENTS DE L’ÀMBIT HOSPITALARI O ESPECIALITZAT PÚBLIC A FORMAT INFORMATITZAT.
(Per la millor eficiència del sistema cada agent sanitari ha de complir amb les seues obligacions).
* Si voleu vore una presentàció resum de l’aplicació del decret, punxa ací
* Cartell oficial de l’Agència Valenciana de Salut, punxa ací
Grup del Medicament 