L’ osteopòrosi a la Comunitat Valenciana: un exemple més de com tirar els diners al fem

Salvador Peiró ha inclòs un comentari en la pàgina web de la revista Gestion Clínica y Sanitaria a ran de la publicació en una revista internacional d’un article que ofereix noves dades de l’estudi ESOSVAL del que ell és el primer signant. ESOSVAL és l’estudi poblacional sobre l’osteoporosi a la Comunitat Valenciana, obtingut mitjançant el sacrifici codificador, via ABUCASIS, d’un ingent nombre de metges i infermeres valencianes, i que ja ha començat a generar dades i reflexions interessants.

Primera i fonamental conclusió: el risc de fractura és extremadament infreqüent (0,7%) entre les dones valencianes d’entre 50 i 65 anys (cosa que per cert, més o menys, ja se sabia). Ara bé, i en paradoxal contraposició, el 22% de les dones valencianes d’aquest grup d’edat estan prenent tractament antiresortiu, i al 27,4% se’ls havia practicat una densitometria durant l’any anterior. Tot un exemple més de “l’era del despilfarro”.

Segona i derivada conclusió, en aquest cas de la nostra collita: cal deixar de mesurar el risc d’osteoporosi i de fractura en dones menors de 65 anys, per exemple, interrompent l’aplicació d’ESOSVAL a aquest grup d’edat, o millor encara: Per què no interrompre completament una activitat tant medicalitzadora?